A la vila de Viladrau

Com si fos de na Rosa Pomar i Solà, 11 de febrer de 1916 - 6 de juny de 2008
No ens entristim pas
pel fet d'haver-te perdut,
sinó alegrem-nos
pel fet d'haver-te tingut.

El seu entorn humit, ple de prats i de comelles, de pins, de pollancres i d'albons, esteles de boira, fines penjarelles de les muntanyes frondoses del fons.

On veig florir, tot d'una, entre gleves de rovell, el paller d'or de la masia bruna i el teuladí del campanar vermell.

Temps era temps que en la dolçor d'aquesta vila, d'aigua i humanitat, passejava la meva ànima serena i s'adormia el meu cor il;lusionat.

Ara sento una lleu fatiga i tinc els ulls en plor. Ara no hi és aquella dolça amiga que semblava l'estrella del pastor.

Adéu-siau, oh! vila engalanada amb flors, que em vares recollir a l'atzar!

Avui, sou tota muda, avui ja no m'acaroneu l'esguard.

El meu cos cansat i adolorit ha deizat pas a la mort.

Avui, la meva ànima és dins l'herba, on s'hi passeja l'ombra del record.

.................

Amb l'escguard seré i tranquil de qui ha fet la feina ben feta, descansa en pau la nostra tieta.

Nuria Palau i Pomar


Camino(s) ascendente(s):