|
Voltat de velles branques d'olivera,
una antiga nit de lluna plena, d'una feliç i trista primavera, s'estava el Fill de Déu morint de pena. Mentre al cel pampalluguen les estrelles i a la Terra treballa ma traidora, els deixebles acluquen les parpelles i Ell mor de soletat desoladora. La Mare concebuda Inmaculada, el cor enamorat de Teresina, del seu Regne, la lluminosa albada, no li treuen del cor la seva espina. Del Rei just, la divinitat s'amaga i fins la humanitat es desmorona. Déu, el viure li esclafa, en justa paga del pecador que el cor me li esperona. Grumolls de Sang rodolen fins a terra! De fàstic, por i angoixa defallia, i lliurava els combats d'aquella guerra, per, a tes soletats, fer companyia. Heroi triomfant en la obediència, es fa, del Pare amant, fidell espill, d'enllà de l'horitzó d'humana ciencia, titànic combat d'Amor de Pare i Fill! Vilafranca, Setmana Santa de 1980
Manuel Ma Domenech I. |
Camino(s) ascendente(s):