|
No, no gemeguis més, natura aimada!
No saps que Déu et té per estimada? Que volent ser l'ajut de ta feblesa, s'ha enamorat de tu, naturalesa? I al mirar-se els estels de ta estalada, trovà el descans de sa mirada, fixant-se en aquest món, perduda Terra, que l'home pecador feu camp de guerra? I trià un poblet petitonet, l'omplí de llum d'orient, bell Natzareth! I allí formà per flor del seu amor, la Verge que es donava al seu Senyor. Escolta i creu ja d'una vegada, el fi amorós perquè has estat creada: Nostre Déu posà en tu tanta harmonia, quan el tresor de ta existència obria, al fer florir en tu tantes esències, colorida cascada de potències, per, si hi havia d'Ell, en tu, semblança, hi hagués també ressò de ta naixença. Volguen-te més aprop de sa presència, Verb concebut Etern en existència, prenent carn de qui a Déu enamorare, vol irrompre en la història tenint Mare. I volguè que dels fills, les benaurances, tal com tots els rebrots de tas estances, són sempre fills amats de pare i mare, s'omplin també de llum en sí de Mare. |
Madrid, febrer de 1971
Manuel Ma Domenech I.
Tanto del lado de acá, porque Jesucristo la tuvo y debemos imitarle. Necesitamos Madre para morir.
Como del lado de allá, porque María, al ser Madre de la Gracia, ha de estar presente en el momento de nuestro nacimiento a la vida eterna"..
Si naciéramos a la vida bienaventurada sin Madre, el miedo al abismo de nuestra nada nos precipitaría en una condenación desesperada.
Del mismo modo como Santa Isabel de la Trinidad dice a la madre Germana de
Jesús en su testamento, la Santísima Virgen nos dice a cada uno de nosotros:
"Es el amor quien me asocia a su obra en ti".
Camino(s) ascendente(s):