acull el Sol esperat de temps antic.
Un nin roset et somriu dalt del pessebre,
ja tens tremolós de fred ton Gran Amic.
Mira com deu de ser de gran eixa grandesa,
que fins reis, prenent per guies les estrelles,
venint d'orient, proclamant l'avinentesa,
feriran a la supèrbia les orelles.
I és tan amic i amb tan gran amor t'abraça,
que fins i tot aquest pobre i vell pastor
s'atansa al rebrot del tronc de nostra raça,
i es commou d'adorar Déu tan petitó.