A Sant Tomàs
|
Fatigat, mort de set, ple de mentida,
he buscat la font de l'existència, i l'he trobada. I volguent-la copsar d'una mirada, he buscat quelcom amb què aturar-la, i no ho trobava. Doncs no poguent-la tancar en abraçada de braços no existents, per altra banda contenir-la amb lo existent tampoc podia, puix que rajava d'Ella l'existència, en lloc de minvar, encara els dolls creixien. Fins que veient l'absurd de ma quimera, posant tots dos a terra els meus genolls, l'he adorada, i ja que tinc mons ulls cecs per tanta llum, lliurant mon ser al vent del seu impuls, l'he estimada. Barcelona, a 7 de març de 1970 Manuel Ma Domenech I. |
Camino(s) ascendente(s):