Jesús trova a la seva Mare

Jesús trova a la seva Mare

Tot començant la dolorosa caminada,
Mare i Fill s'han contemplat.
Si jo pogués posar-me al mig d'eixa mirada,
ploraria mon pecat!

Veient en els ulls de la Mare dolorida,
el Fill coronat d'espines,
i en els teus, Jesús, la teva Mare ferida,
veient-te a Tú, com camines!

Oh com em doldrien tots els pecats começos,
i el temps perdut sense amar,
al mirar-me els ulls de la Mare tan encesos,
tan tristos, de tant plorar!

I els ulls de Jesús condemnat a morir en Creu!
Els ulls que per Tú sofriren!
Els ulls que prengué, de Maria, el Fill de Déu!
Ulls tots plens d'amor quan miren!

És l'amorós mirar que mirará a Dimas,!
quan serà cruxificat,
que ara, engoixós, et demana si l'estimes,
que et diu que estàs perdonat!

Vilafranca, Setmana Santa de 1973

Manuel Ma Domenech I.


Camino(s) ascendente(s):