Jesús mort als braços de la seva Mare

Jesús mort als braços de la seva Mare

Mireu el Fill amat de mes entranyes!
La vida que amb amor jo li doní,
me li han llevada!

Mireu-lo mort aquí per mans estranyes,
perque tots els seus amics, com covards,
l'abandonaren!

Mireu-los, els seus braços amorosos,
que enlairaven els infants i els abraçaven.
Ja no s'aixecan!

Mireu les mans que tant han beneit!
Quan, per mí, feu de l'aigua vi de noces,
bella substància,

quan, la del Calze, deixà en ma sang,
en la sang que li doní i Ell feu divina,
transubstanciada,

i el pa, per confortar als que l'escoltaven,
repartit generós tantes vegades!
Son foradades!

Son Cor que de la vídua es compadí,
i el portà al paralitic sense amics,
ja no batega!

Els llavis que tan tendres em bessaven,
que, en creu, amb agra vi me li mollaren,
ara son secs!

Els meus ull anyoren sa mirada,
la d'aquells ulls que ja desde Betlem,
tan em miraren!

Els del Fill, que la vista als cecs tornava,
que el veure l'amic mort, també ploraren,
son sense llum!

L'oída que mes pragàries escoltava,
la d'Ell, que fins la veu als sords tornava,
sols sent silencis!

La que sentí al cec de la vorera,
quan altres sols miraven si callava,
no sent com ploro!

Mireu la Majestat de sa presència,
que, entre enemics a mort, airòs pasava!
Mireu-la aquí!

La que buidà el Temple de bandits,
i el mar i els vents i els llamps apaivagava.
És adormida!

La que dient "Soc Jo" tirava a terra!
Mireu-la aquí, damunt dels meus genolls,
desmoronada!

Mes, encara que amb l'ànima transida,
no oblideu ses paraules d'esperança,
fills del meu dol!

Ens té promés que aviat tornarà a vida,
i tan Ell com jo, ja de molt abans,
us perdonàrem.

Barcelona, febrer de 1971

Manuel Ma Domenech I.



Camino(s) ascendente(s):