La Bona Nova

Quan Déu ha cridat Gabriel,
com amb ningú no ho ha fet mai,
s'ha fet silenci al cel,
i com feres tement un perill gran,
l'infern ha caigut llançant un bram d'esglai.

Endalt Trinitat endins,
per oir el seu pla per fer la història,
més amunt que els serafins,
Gabriel sent l'amorós missatge,
de com la creació darà a Déu glòria:

«Com ningú de Gràcia plena,
m'he fet, a Natzaret, florir una rosa,
més blanca que l'assutzena
i més humil que la violeta,
puix lluny de mi, mai l'amor no hi posa!

Però Josep me l'ha trobada...
Ja s'han promès per sempre amor etern,
reverent a la vegada.
Fruitarà el virginal amor
i quedarà del tot vençut l'infern.

Com vaig mostrar el meu poder,
quan Isaac nasqué d'Abraham i Sara,
i ho he volgut tornar a fer
traient d'Elisabet l'oprobi,
un miracle més sublim veurà el mon ara.

Sabrà el món que Jo sóc bo,
fidel acompliré l'antiga aliança:
el meu Esperit que és do,
la cobrirà amb la seva ombra,
per coronar, dels patriarques, l'esperança.

Daré a Josep l'alegria:
del meu Fill Etern en serà pare.
Ja és l'espòs de Maria,
i la Verge, que és seva,
li donarà al meu Verb carn de mare.

Del cel el triomf serà noble:
el faig, per guardar el mon de perill,
el pare del Rei del meu poble. (Gen 45,8)
Au!. Ves a dir-li que la vull
per filla, esposa, i mare del meu Fill».
Barcelona, juny de 1995
Manuel M. Domenech Izquierdo

Camino(s) ascendente(s):